Projecte Educatiu







LA VIDA AL TIPI
PROJECTE DELS CAMPAMENTS
“una experiència dels infants i per als infants”
Caro von Arend

lacavorca@gmail.com
lavidaaltipi.blogspot.com






ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

1. PLANTEJAMENT DE L’ACTIVITAT – emmarcament de l’acció

1.1.        MARC INSTITUCIONAL – L’ENTITAT

1.2.        MARC SOCIOPEDAGÒGIC – EL PROJECTE EDUCATIU

·         Ideari, opcions de fons.
·         Anàlisi de la realitat sobre la qual actua preferentment l’entitat
·         Projecte educatiu – Objectiu general i objectius específics

2.  PREPARACIÓ DE L’ACTIVITAT

2.1.        ESTUDI DELS CONDICIONAMENTS

·         Equip humà: els monitors
·         Participants
·         Relació amb els pares i mares
·         Condicions de treball

2.2.     ESTRUCTURA EDUCATIVA

·         Objectius
·         Metodologia

2.3.        INFRASTRUCTURA EDUCATIVA

·         Organització de l’equip de monitors
·         Definició de les activitats
·         El quotidià
·         Conclusió personal






INTRODUCCIÓ:

Personalment, he de dir que el fet de viure a l’aire lliure, voltada de Natura, em fa sentir lliure i em fa ser feliç, això els hi passa també a la majoria de nens quan es troben en un espai natural. Quan una persona se sent feliç sense cap mena d’esforç ho transmet i “encomana” a les persones que l’envolten. Aquest és, sens dubte, el secret de l’èxit dels campaments: que són FELIÇOS.

1.  PLANTEJAMENT DE L’ACTIVITAT - emmarcament de l’acció

1.1.   MARC INSTITUCIONAL – L’ENTITAT

El tipus de projecte de lleure en el qual emmarquem la nostra acció educativa és de caràcter puntual i es concentra en època de vacances escolars, fora del medi quotidià.
Es duu a terme en una zona d’acampada que consta de les següents instal·lacions: 4 tipis (tendes índies) de 5 places, 2 tipis de 10 places, una carpa. cuina i lavabos.
La finca de la Cavorca, es troba situada a 5Km de l’Esquirol, per pista forestal, en una zona muntanyosa, molt rica en vegetació i fauna, protegida i declarada refugi de fauna salvatge, que permet apropar-se a la vida en relació a la terra, el clima i els éssers que hi habiten.
 Les activats que s’hi realitzen es desenvolupen, per tant, en plena Natura.

Aquest espai neix de la il·lusió de fer un projecte de vida, de valors on hom pugui trobar la possibilitat de fer un pas més en el seu procés de maduresa, i el seu principal objectiu és el de mantenir viu el lligam de l’home amb la terra.

1.2. MARC SOCIOPEDAGÒGIC – EL PROJECTE EDUCATIU

  • Ideari, opcions de fons__________________________________________

Creiem en una forma d’acció:

-        Pluralista: on es respectin totes les ideologies i creences.
-        Des d’una visió global de la persona, sense fer diferències per qüestions de sexe, classe social, ideologia, creença i cultura i valorant l’enriquiment que aquestes diferències ens proporcionen.
-        Democràtica: on es respectin i escoltin totes les opinions. On es faci de la comunicació un procés actiu, efectiu i enriquidor utilitzant coma mecanismes el debat i el consens. Intentant estimular, a través d’una visió oberta i crítica valors com: el respecte, la tolerància, la solidaritat, l’actitud de diàleg, etc.
-        Participativa: que planteja continguts a partir d’una experiència i una realitat concretes que tots podem viure en la pròpia pell i sentir com una experiència personal propera per, des d’aquí, aprofundir en ella.
-        Activa i lliure: on l’acció sigui el camí per assolir els objectius, però sense deixar de banda que utilitzant uns “bons” mitjans, els objectius es defineixen per sí sols. Es a dir, que hem de vetllar per ambdues coses i treballar perquè tant els mitjans com els objectius siguin coherents.
-         No competitiva: basada en la cooperació.
-         A partir de les necessitats de cada persona i respectant el seu propi procés.
-        On l’aprenentatge està basat en l’observació, el descobriment i l’experimentació d’un mateix i l’entorn.
-         Dirigida a l’adquisició d’uns hàbits d’autonomia personal, de convivència amb la resta del grup, i de respecte envers el medi ambient.

  • Anàlisi de la realitat sobre la qual actua preferentment l’entitat___

      El que es pretén és afavorir la presa de consciència, el respecte i el compromís cap a tot el que ens envolta i d’aquesta manera poder contribuir a una millora tant de la nostra humanitat com del medi, en definitiva de la nostra qualitat de vida. Essent aquesta la realitat sobre la qual actuem preferentment.

  • Projecte educatiu  - Objectiu general______________________________

            Mostrar un camí cap a l’equilibri amb el medi que ens envolta i afavorir una bona convivència.

Mitjançant el respecte cap a la Terra i a tots els éssers que hi habiten per, d’aquesta manera, despertar actituds d’afecte, d’amor i de gratitud envers tot el que ens envolta.

Intimant amb la Naturalesa, mostrant la interrelació home-terra d’una forma senzilla i palpable, aprenem que la Terra és generosa i comprenem la necessitat de protegir l’entorn per tal que no es deteriori.

Per altra banda, prendre consciència de la importància que té i d’una manera pràctica, fer adonar, que es pot malmetre i ens és vital, i que adoptant uns hàbits d’ètica mediambiental, tots sortim beneficiats.

Utilitzant el marc institucional en el que es porta a terme l’acció educativa es crea un tipus de clima diferent al que estem acostumats, donant-se a conèixer una altra forma de vida, molt rica en tots els aspectes, vinculada a la Natura.

En quant a la convivència, en una societat cada vegada més individualitzada, és important mostrar els avantatges que comporta viure en comunitat, on es comparteix, segons el grau d’implicació de cadascú, gairebé tot: espai, material, sentiments, inquietuds, angoixes, etc. On hom s’esforça per assolir uns objectius comuns i on els esforços, pel fet de ser compartits, es fan més lleugers.

Per tot, cal que hi hagi una bona convivència, essent aquest l’objectiu que
engloba tots els altres: respectar, responsabilitzar-se, comunicar-se, compartir, cooperar, saber-se posar al lloc de l’altre, la capacitat de participació, d’aportar idees, etc.

Comprendre, respectar i construir normes per a dur a terme una vida
col·lectiva i una bona convivència no és fàcil, i crec que difícilment són vàlides si ens venen imposades, per això les normes del campament han anat sorgint dels anys de convivència i les anem modelant i consensuant dia a dia, entre tots.

El diàleg és el principal company de la convivència, ja que ens acosta a una forma de vida més social (als campaments s’utilitza el “pal de parlar”, del que faré esment a les activitats) per a la pràctica d’aquesta capacitat.

Per tal de crear un bon clima de convivència i poder-nos ajudar els uns als altres, és necessari conèixer-nos, tant a nosaltres mateixos - per poder clarificar la pròpia manera de ser, de pensar i sentir, des dels diferents punts de vista i valors personals - com a la resta del grup. D’altra banda, cal un cert grau d’autonomia, amb la capacitat d’autorregular-nos per actuar amb més coherència.
Gran part de les activitats estan especialment indicades per aquests propòsits.

  • Objectius específics____________________________________________

  1. Agafar responsabilitat.
  2. Basar la tasca educativa en el respecte.
  3. Fomentar la capacitat d’observació, de crítica i d’adquisició d’hàbits.
  4. Potenciar un ensenyament actiu i lliure en el que es desenvolupin la iniciativa i la creativitat atenent a la diversitat.
  5. Aconseguir un cert grau d’autoestima, seguretat i confiança amb un mateix.


  1. Agafar responsabilitat

El fet de viure una situació tan nova i diferent és un bon vehicle per donar la possibilitat a la persona de responsabilitzar-se de certes coses i sentir-se, així, bé amb ella mateixa i en relació al grup.

Viure en un tipi, és molt diferent que viure en una casa on, tancant la porta deixes a fora el vent i la pluja. Això, per si sol fa que prenguis més responsabilitat i et fa veure, per exemple, que has de tenir cura de les teves coses i mantenir el “tipi” endreçat si no vols que se’t mullin o facin malbé.

Així doncs, es demana que hom tingui cura de les seves coses, que ens rentem el plat després dels àpats i participem en les tasques del campament       (endreça, neteja, cerca de llenya, cuina...), sempre segons les pròpies possibilitats, tenint en compte que el grau de responsabilitat varia en funció de l’edat.
.
És important que la responsabilitat no es visqui com una càrrega, si no més aviat com una oportunitat de sentir-te útil, capaç o en un moment donat fins i tot necessari. El millor regal per a un nen és confiar en ell, fer-lo responsable d’alguna tasca. Un cop assolida, el premi és el reconeixement i  l’aprovació de tot el grup: la tribu.

Els valors que desenvolupen la capacitat de convivència, fan reflexionar al grup que està compartint una sèrie de tasques comunes, i fa referència a una necessitat de plantejar-se el treball com a forma de comunicació i creixement.

  1. Basar la tasca educativa en el respecte

El respecte és el punt neuràlgic de tota relació i és per això indispensable en qualsevol tipus de convivència. Per tant, entre tots, marquem uns quants objectius clars i fàcils d’assolir com a indicadors. A continuació es fa esment als objectius dels darrers campaments:

Respecte cap al grup:

-       Ens respectem tots, tal i com som.
-       Respectem l’hora d’anar a dormir i llevar-nos.
-       Respectem el silenci a l’hora de repòs del migdia .
-       Respectem el “tótem” de cadascú (allò que et molesta que et facin, altrament
     dit el teu “punt flac”).
-       Respectem el material i en fem un bon ús.
-       Abans de començar a menjar, esperem que hi siguem tots.

Respecte cap al medi:

-       No l’embrutem.
-       Fem un bon ús del sistema de deixalleria selectiu.
-       Estalviem l’aigua.
-       Tenim cura de les plantes i els arbres.
-       Respectem els animals que conviuen amb nosaltres.


  1. Fomentar la capacitat d’observació, de crítica i d’adquisició d’hàbits

Tenint com a mestra la Natura, fomentar la capacitat d’observació és inevitable, doncs és per si sola la millor eina educativa; només cal observar, escoltar i t’arriba la vivència i la comprensió de la gran harmonia que regna en ella.
D’una manera simple i sense idees preconcebudes, t'adones de la impermanència i de la grandiositat i bellesa que s’hi amaguen.

Educar actituds és important a tots els nivells, però en aquest projecte ens centrem sobretot amb les actituds relacionades amb el medi, doncs és potser en certa manera on l’educació te mes difícil accés.
Actituds com ara: ficar-te un embolcall a la butxaca, recollir la brossa que ens trobem pel camí, parar-te a observar una flor en lloc d’arrencar-la i demanar permís a una aranya per ocupar el seu lloc, son actituds de respecte, d’humilitat que no tenen res a veure amb l’actitud de prepotència que massa sovint té l’home davant la Natura.

  1. Potenciar un ensenyament actiu i lliure en el qual es desenvolupin la iniciativa i la creativitat atenent a la diversitat.

Tenim el costum de programar-ho tot, d’omplir ràpidament el temps de lleure, (temps lliure, temps de llibertat) amb  mil-i-una activitats i objectius concrets i ens oblidem moltes vegades del veritable objectiu que comporta la mateixa paraula. 
 És que potser tenim por d’afrontar el que significa viure lliurament perquè això ens suposa una gran implicació?
Tenir-ho tot programat d’entrada pot semblar que et simplifica la feina, però quan vius a l’aire lliure, voler seguir rigorosament un programa, la dificulta en gran manera. A banda que el clima et condiciona totalment.
El programa és necessari, però, en un moment donat s’ha de poder modificar i permetre la improvisació.
      Quant d’important és també per a tots el temps per el temps, el no fer i estar, el badar, el silenci. Per a l’indi el silenci és la veu del Gran Misteri i els seus fruits son l’autocontrol, el valor autèntic, la paciència, la tolerància, la dignitat i la reverència.
      Des del lleure tenim la possibilitat d’entrar en aquests espais, tabús per a l’actual societat de la productivitat, i descobrir el que s’hi amaga: la possibilitat d’inventar i crear, de prendre la iniciativa quan no hi ha res preparat, l’encontre amb la pròpia inspiració, la reflexió, el silenci...
      Així doncs, es potencia un ensenyament actiu, però no estressant i sobretot lliure, en el sentit més ampli de la paraula.

  1. Aconseguir un cert grau d’autoestima, seguretat i confiança amb un mateix.

Aquest és un dels objectius que més es pot treballar en el camp del lleure.

Superar la por, l’enyorament, reconèixer les emocions i els sentiments que ens angoixen, posar-los-hi nom, poder-ne parlar i compartir amb la tribu, adonar-te que allò que pensaves que només et passava a tu, també passa a d’altres companys, donar suport a l’autovaloració i la confiança, etc. són aspectes que reconforten i transmeten confiança i seguretat.
És per això que parlem de llibertat, d’alliberació i fins i tot de teràpia. Un cop resolt això, pot tenir lloc l’entrega, el fluir, la comprensió de la responsabilitat, la convivència sana i l’alegria de completar-se a través de l’altre essent cadascú qui és.
És evident que el treball de grup i les condicions en les quals ens trobem ens facilitaran molt aquesta tasca.


2.  PREPARACIÓ DE L’ACTIVITAT

2.1.   ESTUDI DELS CONDICIONAMENTS


  • Equip humà: els monitors_______________________________________

A l’hora de definir l’equip es te amb compte l'experiència, tant en l'acompanyament dels infants com en tot el que te a veure amb el medi ambient i la Natura, és a dir el cúrriculum VITAL o experiència VITAL, en el sentit més ampli de la paraula, doncs és una tasca que demana molta implicació i un esforç d’interiorització per part de tot l’equip, incloent la cuinera i els pre-monitors, per tal de mantenir i fer palpable una actitud envers la vida, és a dir, educar en l’exemple.

 En quant a titulació, seguint la normativa, l’equip està format per:

Caro von Arend: Organització i gestió. Títol de directora en el temps de lleure. Contacontes professional.

 Íria Comajoan: Mestra d'educació infantil.Títol de monitora en el temps de lleure. 

Marta Druguet: Títol de monitora i directora en el temps de lleure. 

 Helena Vilar: Organització i gestió. Cuinera, Títol de monitora en el lleure. Biòloga. Cuinera

Camila Stallard: Cuinera. Estudiant de psicologia

Martí Saborit: Títol de monitor en el lleure. 

Pau Comajoan: als campaments porta la part de logística. Doctor en Biomedecina, 

Tots portem molts anys d'experiència en el món de l'educació, del lleure i la vida a la natura, i treballem professionalment en aquest àmbit la resta de l'any.

  • Participants: Infants, adolescents i adults__________________________
           
      La forma d'enfocar el projecte semblava destinat a un col·lectiu que creiem minoritari. La gran acceptació que té fa pensar que hi ha un determinat grup de persones que valoren més un oci sa, tranquil i poc massificat, casolà i humà, allunyat de l'estrès, les presses, les “mega” activitats i la súper planificació en la que, massa sovint, estem immersos.

En quant les edats, a “la tribu” tothom troba el seu lloc i l'edat no importa.
Vull fer esment a aquest aspecte, que crec molt important donat que no es dona gaire sovint, de fet cada vegada sembla que estem més separats i ens costa conviure amb persones de diferent edat.
 Als campaments es dóna aquesta oportunitat, i lluny de suposar un problema - tot i que si bé és cert que comporta un xic més de feina a l'hora de planificar les activitats - crec és un enriquiment.


  • Relació amb els pares i mares____________________________________

En general, el primer contacte és o bé a través del telèfon o per correu electrònic on és dona resposta a les seves inquietuds, dubtes, pors... o comenten algun aspecte del seu fill/a a tenir en compte.
Els pares sempre són benvinguts i se’ls convida a participar en qualsevol de les activitats sempre i quan avisin amb antelació i, evidentment, no interfereixin en el bon funcionament d’aquesta.
L’últim dia, se’ls hi prepara una festa i es fa un petit espectacle, amb música, teatre o dansa, segons la iniciativa dels participants.

·   Condicions de treball____________________________________________

               Les condicions en que treballem no tenen res a veure amb la comoditat a la que estem acostumats (ni taules, ni cadires, ni llits, ni sofàs, ni “teles”...). Per tal de donar una alternativa a aquestes necessitats s’avitualla un dels tipis, el més gran, amb estores i coixins, contes i llibres, instruments i jocs de taula. És un espai molt agradable i de seguida se’l fan molt seu.
               També hi ha un espai entre la vegetació on es pengen unes hamaques, un bon lloc per descansar o fer-hi tertúlia.

           Aquests espais s’utilitzen, sobretot, després de dinar, durant l’estona que entre tots hem acordat de respectar com a temps de repòs i silenci.
               El tipi gran s’utilitza com aixopluc, en cas de pluja, ja que és l’únic en el què s’hi pot fer foc i s’hi viuen vetllades i moments molt importants de convivència.
               Les activitats van en funció del lloc, per tant totes es realitzen a l’aire lliure o al recer del tipi gran.
               El fet de treballar a l’aire lliure, et condiciona molt qualsevol activitat.

               En cas de pluja, hi ha la possibilitat de fer grups més petits i repartir-nos per diferents espais ( carpa. caseta de fusta, taller, cuina, tipi gran) i ha activitats pensades per fer a la carpa amb tot el grup i també la utilitzem en cas de tempesta, per dormir. 


2.2.  ESTRUCTURA EDUCATIVA

  • Objectius_____________________________________________________

Coincideixen amb els citats anteriorment en el projecte educatiu.


  • Metodologia___________________________________________________
           
   Com ja he dit anteriorment, el mètode que més s’utilitza és l’observació.

En altres aspectes s’utilitza una metodologia progressiva, treballant pas per pas.
   Així doncs es comença per fer activitats que no demanin massa implicació i que afavoreixin el contacte i la coneixença, fixant la principal atenció en l’individu i observant la resposta de cada persona individualment: quin rol agafa cadascú, quines necessitats o mancances mostra, qui demana més atenció, qui passa desapercebut, etc. per, a continuació, poder treballa el grup.
   Mica en mica cadascú va trobant el seu lloc en el grup, això es fa possible creant un clima d’estimació i de respecte, mitjançant eines com les reunions de tribu i el pal de parlar entre d’altres i sobretot, gràcies a la ferma voluntat d’aprendre a resoldre conflictes i alhora saber-ne treure profit.
   Més endavant, es torna a fixar l’atenció en l’individu, aquesta vegada, ajudant-lo i animant-lo a treure’s la màscara que és la imatge personal volguda i/o imposada. Aquell que ha agafat confiança i seguretat pot mostrar-se als altres tal com és, com se sent i ho pot fer gràcies al fet que prèviament s’ha sentit acceptat pel grup. Aquest pas no tothom està disposat a donar-lo i, evidentment, en cap cas es força a ningú a fer-ho.

En referència a la presa de responsabilitat, s’utilitzen les tasques diàries:
Cap de la tribu, Guies, guardians del foc, guaridors, cuiners, ajudants de cuina, neteja dels lavabos, guardians del material.
Els grups es fan mitjançant diferents jocs.
Com a responsabilitats generals, està acordat que cadascú ha de tenir cura de les seves pertinences, mantenir-les endreçades i rentar-se els seus estris de menjar. També entre tots s’ha de vetllar per l’endreça i cura de tot el material comú.

En quant el medi, es té en compte un sistema de deixalleria selectiu.
Es realitzen diferents tallers de reciclatge (paper, instruments..).
Fem referència a la importància de mantenir el sota bosc net i es crea un petit camp de treball per tal de netejar-lo i extreure’n llenya pel foc.

Resumint, podríem dir que el mètode a seguir, és com ja he esmentat abans, el d’educar amb l’exemple i fer palpable, mitjançant la pròpia vivència i d’una manera senzilla, la situació causa-efecte:
Si separem el paper – el podem tornar a utilitzar i evitar la tala d’arbres.
Si netegem el sota bosc – evitarem incendis i a més ell ens donarà material per les nostres necessitats (llenya per escalfar-nos i cuinar, etc).
Si separem la matèria orgànica – disminuïm el volum de deixalles i alimentem un munt d’animals.
Si no embrutem el bosc – hi estarem molt més a gust
etc.

2.3.  INFRASTRUCTURA EDUCATIVA

  • Organització de l’equip de monitors_______________________________

Les diferents responsabilitats estan repartides de la següent manera:

Caro: Direcció, organització, i gestió. 
     Helena: Direcció, organització, i gestió., Cuina, elaboració del menús i compra.
Cami: Ajudant de cuina
Íria: Coordinadora tallers i activitats. Recerca, compra i supervisió del material i organització dels tallers.
     Marta: Organització i dinamització de les activitats i joc
Martí: Organització i dinamització de les activitats i jocs. 
Pau: Logística

(Tots tenim el títol de Responsables de prevenció i higiene impartit per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.)


Les tasques però, són rotatives, tots fem de tot.

  • Definició de les activitats________________________________________

Explicar totes les activitats seria molt llarg, per tant em limitaré a citar-ne algunes, les més significatives.

Per a algunes activitats, utilitzem com a fil conductor els quatre elements (terra, aigua, foc, aire) i les direccions (Nord, Sud, Est, Oest, a dalt, a baix i al centre).
Cada dia té assignat un element, i l’activitat de desperta hi està relacionada.
També hi ha les cases dels elements, situades cada una en la seva direcció, que és un espai on cada element n’és el protagonista (petits altars) i on s’hi realitzen diferents tallers relacionats amb l’element (ex. a la casa de la terra sempre hi ha fang i eines per poder-lo modelar i un tapís gran per teixir)

Altres activitats:

Cerimònia de benvinguda o del canvi de nom
Cerimònia dels elements
Despertes (jocs, tai-xi, ioga, dansa o expressió corporal)
Joc per triar el cap de la tribu i repartir càrrecs
Pal de parlar (importància del diàleg i del torn de paraula)
La cabana
El cançoner
           Missatges secrets,
           etc.

Sortides: al Riu, a la Vall: hípica, nocturna a veure els estels, etc.

Jocs: de presentació, de confiança, jocs de pistes i coneixença de l’entorn, d’orientació, de nit, de pluja, olimpíades dels animals.

Tallers: d’arcs i fletxes, cuina, reciclatge, atrapa-somnis, mandala amb sorra, espelmes, tapís, costura, instruments, disfresses, màscares...
Tallers corresponents als quatre elements.

  • El quotidià____________________________________________________

Als campaments, el quotidià és molt important i és del que em de tenir més cura. No es pretén fer grans tallers, grans activitats sinó que el que es vol transmetre és una forma de viure, per això, les tasques quotidianes adquireixen molta importància.

  • Conclusió personal____________________________________________

Gran part de la meva vida l’he dedicada a l’educació i al món dels infants i mai fins ara havia quedat tant satisfeta de la meva tasca.
Crec que el que s’aconsegueix en aquest espai que hem creat és omplir el buit que hi ha avui en dia entre les persones i la Natura, entre les persones i l’espiritualitat o transcendent, entre les persones i les persones... és evident que els infants se senten atrets per aquest aspecte nou d’interrelació, d’interiorització.
Aquests tres aspectes o àmbits de relació són tan necessaris que no es pot privar a les persones en estat pur, que són els infants, de viure’ls.




Subscriure's a: Missatges (Atom)